Per si et serveix...: HISTÒRIA

Núria Rabert va acabar el batxillerat a l'Institut l'any 2003. A continuació, s'en va anar a la Universitat de Girona a cursar la carrera d'Història. Després, va fer el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica -ja desaparegut-) i les seves pràctiques al Cendrassos, i un projecte d'Història oral a Mèxic (veure la fotografia!).

Durant el curs actual, fa un Màster en Cultura Històrica i Comunicació a la Universitat de Barcelona.
Actualment, forma part de l'equip organitzatiu de Figueres, Capital de la Cultura Catalana 2009, i treballa al Museu Dalí.

I encara ha tingut temps per respondre a les nostres preguntes...

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tu has fet?

No hi ha un patró d’estudiant d’Història ni de cap estudi. Bé, no haurien d’existir, la riquesa està en la diferència. Però és clar que algú que estigui interessat en aquesta disciplina, li ha d’agradar la cultura en general, llegir molt, saber què passa al món, en fi, està despert.

Ha de ser constant i pacient, està disposat a estudiar totes les fases de la Història, des de la Prehistòria a l’època contemporània i les assignatures “creu” o “pal” de tota carrera. Alhora ha de tenir capacitat per relacionar idees i conceptes d’altres disciplines.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

Considero que no és una carrera que presenti dificultats si l’alumne té ganes d’aprendre. Ara bé, no es tracta “d’empollar”, les classes són molt teòriques i de tipus magistral, és cert, però la clau és poder fer recerca pel teu compte, consultar informació a la biblioteca, per tal de poder demostrar que ets capaç de relacionar i sintetitzar continguts.

Algunes assignatures troncals, com Estadística aplicada o Paleografia, poden presentar entrebancs que es superen amb més dedicació.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Un dels tòpics de les carreres de lletres és que no tenen un futur professional gaire esperançador. Quan vaig decidir fer aquesta carrera, m’ho vaig sentir dir moltes vegades. Fins i tot, em van titllar de desaprofitada!

Però tenia clar per a què ho feia. Volia enllaçar la carrera amb el Segon Cicle de Periodisme, però actualment, a causa del Pla de Bolonya, aquest camí està destinat a desaparèixer. Tanmateix, no he tirat la tovallola i m’he matriculat a un estudi superior que també està relacionat amb el món de la comunicació cultural.

Són uns bons estudis si després els pots complementar amb altres carreres (Arqueologia, Antropologia, Gestió arxivística i Documentació, etc), Màsters (Estudis sobre Migracions, Gènere, Relacions internacionals, etc) o Recerca (Doctorats).

Amb una bona formació, t’obres més portes, factor positiu per aconseguir una feina en el món de l’ensenyament o en el món de la cultura.

4. Tornaries a fer aquests estudis?

A vegades m’he preguntat què hauria triat enlloc d’Història i no he trobat cap resposta contundent. Als 18 anys molt pocs sabem què volem ser de grans. Exactament no ho sé ni ara! Tot i que ja estic encaminada en un àmbit concret.

El que hauríem de fer tots els joves acabant el batxillerat, és fer com molts europeus: “work and travel”, un any a l’estranger per conèixer-te i buscar les teves aptituds. Segurament, després d’aquesta experiència la meva decisió hauria estat ben diferent.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

Jo treia bones notes i m’agradaven totes les assignatures. No va ser gens fàcil triar què volia fer després. La Història sempre m’havia agradat, però també m’agradava molt Història de l’Art, Geografia, Filologia, etc. Aquestes van ser les segones opcions i no m’hagués fet res cursar-les. Per treure’m “el cuquet” durant la carrera vaig fer-ne optatives.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Diria: “Carai, deu ser l’únic de l’institut! Enhorabona i molta sort”. Molta gent té la Història entravessada, tot s’ha de dir! Però depèn també de com te l’han ensenyat.

Que ho tingui més o menys clar, que li interessi de veritat i que visualitzi a on li agradaria anar a parar, amb què es veu treballant?

I si a mitja carrera no està convençut, rectificar és de savis i de tot se’n aprèn.

Tots els estudis

Es pot trobar molta informació sense haver de recòrrer diverses pàgines web.
A "Diccionario de estudios" podeu consultar informació detallada, i actualitzada, de tots els estudis que s'imparteixen avui en dia, universitaris i de formació professional.

Els estudis estan clasificats per àmbits i, un cop obert un d'aquests, s'accedeix a cada tipus d'estudi, on s'ofereix un menú amb els apartats: "Titulación", "Plan de estudios", "Acceso", "Nota de corte", "Perfil", "Ámbito laboral" y "Acceso a otros estudios".

Una informació prou completa per començar a pensar en la futura vocació professional.

Per si et serveix...: FILOLOGIA CATALANA

La Cristina Bayés va arribar a l'Institut per a fer el batxillerat de llavors (el BUP) i va acabar el COU l'any 1995. Després, va estudiar Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la Universitat de Girona. Actualment és professora de Llengua catalana i castellana a La Salle de Figueres.
Les respostes de l'entrevista denoten l'estusiasme que ja tenia quan estudiava amb nosaltres...


1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tu has fet?
Per començar moltes ganes de llegir. A Filologia llegeixes molt. No practiques tant l’escriptura perquè es dóna per suposat que ja en saps i a nivell literari tampoc t’ensenyen a escriure. Però llegeixes molt i de tot tipus (poesia, teatre, novel•la, clàssic, modern … ). També has de tenir ganes de fer-te moltes preguntes pel que fa a la llengua. A les assignatures de fonètica, de fonologia, de sintaxis … fas treballar molt el cap!

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?
Potser trobar temps per llegir tot el que et demanaven. Entre les hores de classe i les hores d’estudi, per molt que et donessin amb temps la llista de llibres que havies de llegir per cada assignatura (que era un promig de 10 llibres per assignatura) acabaves llegint-los sense pensar, sense gaudir de la lectura, sense “pair-los”. Recordo caps de setmana que eren igual que una marató. Vaig ser capaç de llegir El Quijote i La Celestina en dos dies.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?
Si em fixo amb la feina que hem acabat fent la majoria dels meus companys de carrera diré que la de mestre, tant a l’Educació Secundària com a la universitat. També n’hi ha uns quants que han acabat al món del periodisme.

4. Tornaries a fer aquests estudis?
I tant i sense dubtar-ne. Jo de sempre que he devorat més que llegit llibres i tenia molt clar el que volia estudiar. No vaig pensar en cap moment de què podria treballar amb aquests estudis, volia fer-los per llegir molt, i sobretot per llegir bé.

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?
Doncs em van influir molt els professors de català que vaig tenir. Uns positivament perquè m’agradava molt com explicaven (recordo en Jordi Mascarella, que després va ser professor meu a la Universitat de Girona) i uns altres negativament perquè veia que no motivaven als alumnes. Ara que sóc mestra intento fer-ho tan bé com puc. Intento recordar quan jo era estudiant i el que m’agradava i el que no dels professors que tenia.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?
Que endavant, que llegint s’aprèn molt, que és una font de coneixement inesgotable i apassionant, que aprens des d’ortografia a història passant per gramàtica o filosofia. A través de la lectura, a més de passar una bona estona, aprens, aprens molt. I si tens uns professors que et guien, que et parlen de tot tipus de literatura, de diferents autors, de diferents èpoques ... encara gaudeixes més.

Per si et serveix... Enginyeria de Telecomunicacions

Iñaki San Esteban va acabar el batxillerat al nostre Institut l'any 1998. Com ell mateix explica, va ser gràcies a un company d'un curs anterior que va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC. Ara dirigeix una empresa de consultoria en tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquestes són les seves respostes al nostre qüestionari:

1. Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet?

Es pot resumir en una frase, si t'agrada el que estudies tindràs constància i dedicació suficient com per acabar qualsevol mena d'estudis, en particular l'Enginyeria de Telecomunicacions.

Recordo els estudis com no tan complicats com m'ho van avançar, però també amb moltes hores de dedicació, especialment pels exàmens finals.

2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?

El canvi de ritme i l'exigència. M'explico, a l'institut la gent està acostumada a seguir un ritme als estudis i una exigència determinats. Aquest ritme i exigència fan un salt quantitatiu elevat quan s'estudia a la universitat. En el cas de l'Enginyeria de Telecomunicacions, el ritme canvia substancialment, ja que s'expliquen conceptes que fins al moment no es tenien, amb l'al·licient de que la gent és particularment bona, i si ets competitiu, el teu ritme augmenta, evidentment. En relació a l'exigència, l'ETSETB (l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona, UPC) té un estricte control respecte les assignatures no aprovades, ja que si no aproves la meitat dels crèdits matriculats en tres ocasions et “conviden” a abandonar l'escola. A més, si no passes satisfactòriament 1er curs en menys de dos anys es rep el mateix tracte. No m'agradaria que la gent s'espantés, ja que no és fàcil suspendre més del 50% de les assignatures, però evidentment passa.

A mode d'estadístiques, cada any l'escola rep 500 alumnes, dels quals en queden 300 que passen als següents cursos. D'aquests 300 acaben els estudis amb èxit el 50%, és a dir 150.

3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?

Evidentment en l'entorn macroeconòmic en el que ens trobem, trobar feina no és fàcil, però una bona feina ho és encara més. Jo particularment vaig tenir molts problemes per trobar feina. A segon de carrera vaig entrar a formar part del grup de consultoria de Hewlett Packard, firma que vaig abandonar no gaire més tard veient que necessitaven gent “carne de cañón” per fer la feina bruta. Personalment volia aprendre i no vaig trobar un al·licient adient per continuar treballant. Més tard quan vaig acabar la carrera vaig intentar buscar feina a les grans firmes consultores, Accenture, Everis, PriceWaterHouse Coopers, Deloitte, etc. i totes em tancaven les portes. Va ser una època desagradable, però més tard vaig saber que no m'oferien una possibilitat per una particularitat de la meva personalitat, la independència. Ara evidentment ho entenc, sóc empresari des del 2004.

El meu consell pels alumnes que acabin particularment la carrera d'Enginyeria de Telecomunicacions és que surtin a fora a buscar feina. Aquí al nostre país no som valorats ni tècnicament, ni estratègicament, ni econòmicament. Les millors oportunitats son fora. Particularment tinc amics de promoció que han trobat llocs de responsabilitat a Microsoft, Google, MIT, Siemens, Bloomberg, IBM, Alcatel, Nokia, Audi, etc. ben remunerats i amb una projecció futura inmillorable.

4. Tornaries a fer aquests estudis?

Aquesta pregunta te dues respostes. La primera el que respondria el meu cor: Sí, tornaria a estudiar el mateix, és una passió. I la segona el que respondria el meu cap: no, sóc empresari i ara cada cop més necessito centrar-me en temes econòmics i estratègics. La meva jornada laboral no passa per programar robots, ni dissenyar instal·lacions de telecomunicacions, ni res que se li assembli. Per tal de suplir la meva manca de formació en termes econòmics he hagut de llegir molt i matricular-me en un màster EMBA (Executive MBA).

5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació?

El meu cas és particular. Recordo que no sabia que estudiar i un company de l'institut va entrar a l'Enginyeria un any abans que jo. Em va explicar el que es feia a la carrera i em va comentar: “Té programació, electrònica i robòtica”. Vaig pensar “just a la fusta”.

6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis?

Que està a punt de descobrir gent molt interessant, intel·ligent, competitiva, un món de coneixements impressionats, oportunitats que desconeix i, evidentment, que descansi l'estiu abans de començar per que li queden 5 anys de treball constant i dedicat.

El millor de tot, sense cap mena da dubte, és el dia que es presenta el Projecte Final de Carrera, un llibre que la gent podrà llegir en el que has estat treballant, en el meu cas, nou mesos (encara que no en tinc cap, vaig sentir el projecte com un fill). Significa la culminació d'una feina de 5 anys i el començament d'una nova època.

La conclusió dels meus estudis es pot resumir en una frase: “Si vols, pots”.

Treball de recerca

Els estudiants de 2n curs de batxillerat de Catalunya es troben ara en la recta final de realització del seu Treball de Recerca.

Per a ells i, sobretot, pels alumnes que fan 1r de batxillerat, que aviat s'ho hauran de plantejar, pot ser útil consultar la pàgina oficial del Departament d'Educació on s'explica què és i com s'ha de fer un Treball de Recerca.

Aquest treball és una oportunidad per desenvolupar estratègies i aptituds que resultaran força útils pels futurs estudiants universitaris.

També són molt il·lustratius els articles d'EDU365 sobre les pases a seguir en l'elaboració del Treball de Recerca, i la proposta de temes i tutories virtuals.

Heu de tenir també en compte que els alumnes amb un bon expedient del segon cicle de l'ESO, poden optar a una de les beques Botet i Sisó que atorga la Universitat de Girona per ajudar a la realització del Treball.

Aprenent a estudiar

Ara que comença el curs, és un bon moment per replantejar-te com és el teu estudi. Molts cops, uns resultats dolents en determinades matèries no es deu a una manca d'estudi o de capacitat, sinò més aviat a unes tècniques d'estudi deficients.

Coses com ara el lloc d'estudi, la postura corporal, la manera d'estudiar i de repasar, la realització d'esquemes, gràfics i resums, la preparació dels exàmens, etc., poden ser determinants.

Per tal d'ajudar-te en aquesta tasca, et presento dues pàgines web que et poden resultar força útils. Es tracta de tot un seguit de consells referents a la que és ara la teva tasca més important: estudiar i superar el curs de la manera més brillant possible.

Cadascuna de les pàgines et mostra, a l'inici, un ampli índex de matèries. Penso que el millor és que les vagis mirant poc a poc, intentant assimilar-les bé i posant-les en pràctica de mica en mica.

Per obrir les pàgines, només cal que facis 'click' sobre les fotos.

Un altre començament de curs

Ara fa un any, comentava en aquest blog alguns aspectes de l'inici de curs que segueixen vigents. En realitat, l'ajut que es pot oferir als alumnes a través d'aquesta eina és acumulatiu: moltes coses ja estan dites i, per això, és especialment útil l'apartat d'etiquetes de la columna dreta, on es poden trobar articles ja publicats sobre determinats temes.

Pels alumnes de l'ESO (sobretot els que estan a punt d'acabar-la), els serà útil conèixer les possibilitats que existeixen al final dels seus estudis obligatoris: es pot veure tota aquesta informacio en l'entrada 'En acabar l'ESO'.

Cal també tenir en compte:
-la nova estructura del batxillerat, pels qui vulguin seguir aquest camí.
-les característiques dels estudis de Formació Professional, amb l'oferta del tots el Cicles Formatius que es poden cursar.

Qui faci un Cicle de Grau Mitjà, potser voldrà saber com es pot fer la prova d'accés a Cicles de Grau Superior. Ho pot veure aquí.

Els alumnes que ja es troben fent el Batxillerat tindran interés en conèixer les característiques dels dos cursos i de la nova selectivitat, i del valor de les respectives assignatures.

En definitiva, que hi ha informació per tothom i, a mesura que avanci el curs, s'incorporaran totes les novetats que es vagin produint.

Sempre us podeu subscriure per e-mail a aquest blog (veure columna dreta), consultar els diversos apartats (també a la columna dreta) d'informació, i fer preguntes o plantejar dubtes a través dels comentaris a les entrades del blog.